De tots els monuments de la nostra sèrie "OCCITÀNIA. PATRIMONI DE LA HUMANITAT", sens dubte, és la Ciutat Vella de Carcassona del qual en trobareu més informació arreu. Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d'Europa, des de l'any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Inicialment, els carcassonesos vivien dins del seu recinte. La inseguretat imperant durant l'Edat Mitjana no possibilitava la vida fora extramurs. Amb la "pacificació" del territori després de la Croada contra els Càtars del segle XIII, l'allunyament progressiu del món musulmà i posteriorment de la frontera amb la Corona d'Aragó després del Tractat dels Pirineus (1659), la ciutadella perdé progressivament el seu caràcter defensiu. De mica en mica, durant els darrers segles medievals i després, els carcassonesos abandonaren el recinte i crearen la Ciutat Nova, que és on viu enguany la immensa majoria dels habitants.
La Ciutat Vella és situada al costat sud-est de Carcassona, a la vora del riu Aude (que dóna nom al departament) i algunes investigacions arqueològiques han trobat indicis de vida humana fins a remuntar-se a èpoques prehistòriques dins del pujol. Però la part més interessant, és sens dubte, la medieval. Si mentalment travessem la seva doble muralla i ens oblidem de totes les botigues que envaeixen el recinte per dins, ens podem imaginar com era la vida dins d'una ciutat medieval, amb carrers estrets i costeruts en algunes ocasions, que seguien el pendent que marcava el pujol sobre el qual s'havia construït.
El seu Castell Comtal i la Basílica de Sant Nasari són els dos edificis més importants. El poder polític i civil i el poder religiós, amb aquesta simbiosi tan típicament medieval. El Castell Comtal, un dels símbols de la nissaga dels Trencavèl, fou construït sota el mandat de Bernat Ató IV vers l'any 1130. Alguns indicis marquen l'existència d'un castell més antic i petit. En plena expansió dels Trencavèl, era necessari un altre que mostrés la seva importància dins de l'organigrama de la noblesa occitana. L'edifici és integrat per dues parts que configuren una L, i interiorment fou remodelat després de la conquesta reial produïda durant la primera fase de la Croada contra els Càtars.
La Basílica de Sant Nasari, construïda inicialment com a església romànica també en època Trencavèl, fou consagrada l'any 1096 pel Papa Urbà II, i posteriorment ha patit diverses remodelacions al llarg de la història, com podem observar de manera molt evident a les parets del costat dret de l'altar, i amb una presència important d'elements gòtics. Després de la conquesta catòlica durant la Croada, la basílica esdevingué metafòricament el símbol del triomf catòlic sobre l'"heretgia".
Però a mesura que la població començà el trasllat vers la Ciutat Nova, la basílica de Sant Nasari perdé importància, perquè els carcassonesos no volien caminar fins a dalt per a assistir als oficis religiosos. I a la Ciutat Nova, l'església (després catedral) de Sant Miquèu substituí Sant Nasari com a temple principal de la ciutat i seu del bisbat de Carcassona, oficialment des de l'any 1801, malgrat que Sant Nasari mantingué la categoria de basílica menor.
Dins de la basílica trobem la Pedra del Setge, una escultura en forma de mosaic, que representa el setge de la ciutat de Tolosa durant la Croada contra els Càtars.
Les muralles dobles que encerclen el conjunt foren construïdes en èpoques ben diferents. La interior és d'època gal·loromana i l'exterior, amb un perímetre de tres quilòmetres i del segle XIII, sota el regnat de Felip III. Aquestes muralles estan acompanyades per cinquanta-dues torres i quatre portes principals, cadascuna en un dels quatre punts cardinals, la de Narbona, la de l'Aude, la de Sant Nasari i la del Burg o Rodés.
[post_title] => Capítol 1. Dama Carcas sona!!!
[post_excerpt] => Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d'Europa, des de l'any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-1-dama-carcas-sona
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-11-29 13:55:25
[post_modified_gmt] => 2022-11-29 12:55:25
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=16924
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[queried_object_id] => 16924
[request] =>
SELECT wpcaoc_posts.*
FROM wpcaoc_posts
WHERE 1=1 AND wpcaoc_posts.post_name = 'capitol-1-dama-carcas-sona' AND wpcaoc_posts.post_type = 'post'
ORDER BY wpcaoc_posts.post_date DESC
[posts] => Array
(
[0] => WP_Post Object
(
[ID] => 16924
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-11-29 13:51:37
[post_date_gmt] => 2022-11-29 12:51:37
[post_content] =>
De tots els monuments de la nostra sèrie "OCCITÀNIA. PATRIMONI DE LA HUMANITAT", sens dubte, és la Ciutat Vella de Carcassona del qual en trobareu més informació arreu. Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d'Europa, des de l'any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Inicialment, els carcassonesos vivien dins del seu recinte. La inseguretat imperant durant l'Edat Mitjana no possibilitava la vida fora extramurs. Amb la "pacificació" del territori després de la Croada contra els Càtars del segle XIII, l'allunyament progressiu del món musulmà i posteriorment de la frontera amb la Corona d'Aragó després del Tractat dels Pirineus (1659), la ciutadella perdé progressivament el seu caràcter defensiu. De mica en mica, durant els darrers segles medievals i després, els carcassonesos abandonaren el recinte i crearen la Ciutat Nova, que és on viu enguany la immensa majoria dels habitants.
La Ciutat Vella és situada al costat sud-est de Carcassona, a la vora del riu Aude (que dóna nom al departament) i algunes investigacions arqueològiques han trobat indicis de vida humana fins a remuntar-se a èpoques prehistòriques dins del pujol. Però la part més interessant, és sens dubte, la medieval. Si mentalment travessem la seva doble muralla i ens oblidem de totes les botigues que envaeixen el recinte per dins, ens podem imaginar com era la vida dins d'una ciutat medieval, amb carrers estrets i costeruts en algunes ocasions, que seguien el pendent que marcava el pujol sobre el qual s'havia construït.
El seu Castell Comtal i la Basílica de Sant Nasari són els dos edificis més importants. El poder polític i civil i el poder religiós, amb aquesta simbiosi tan típicament medieval. El Castell Comtal, un dels símbols de la nissaga dels Trencavèl, fou construït sota el mandat de Bernat Ató IV vers l'any 1130. Alguns indicis marquen l'existència d'un castell més antic i petit. En plena expansió dels Trencavèl, era necessari un altre que mostrés la seva importància dins de l'organigrama de la noblesa occitana. L'edifici és integrat per dues parts que configuren una L, i interiorment fou remodelat després de la conquesta reial produïda durant la primera fase de la Croada contra els Càtars.
La Basílica de Sant Nasari, construïda inicialment com a església romànica també en època Trencavèl, fou consagrada l'any 1096 pel Papa Urbà II, i posteriorment ha patit diverses remodelacions al llarg de la història, com podem observar de manera molt evident a les parets del costat dret de l'altar, i amb una presència important d'elements gòtics. Després de la conquesta catòlica durant la Croada, la basílica esdevingué metafòricament el símbol del triomf catòlic sobre l'"heretgia".
Però a mesura que la població començà el trasllat vers la Ciutat Nova, la basílica de Sant Nasari perdé importància, perquè els carcassonesos no volien caminar fins a dalt per a assistir als oficis religiosos. I a la Ciutat Nova, l'església (després catedral) de Sant Miquèu substituí Sant Nasari com a temple principal de la ciutat i seu del bisbat de Carcassona, oficialment des de l'any 1801, malgrat que Sant Nasari mantingué la categoria de basílica menor.
Dins de la basílica trobem la Pedra del Setge, una escultura en forma de mosaic, que representa el setge de la ciutat de Tolosa durant la Croada contra els Càtars.
Les muralles dobles que encerclen el conjunt foren construïdes en èpoques ben diferents. La interior és d'època gal·loromana i l'exterior, amb un perímetre de tres quilòmetres i del segle XIII, sota el regnat de Felip III. Aquestes muralles estan acompanyades per cinquanta-dues torres i quatre portes principals, cadascuna en un dels quatre punts cardinals, la de Narbona, la de l'Aude, la de Sant Nasari i la del Burg o Rodés.
[post_title] => Capítol 1. Dama Carcas sona!!!
[post_excerpt] => Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d'Europa, des de l'any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-1-dama-carcas-sona
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-11-29 13:55:25
[post_modified_gmt] => 2022-11-29 12:55:25
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=16924
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 1
[current_post] => -1
[before_loop] => 1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 16924
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-11-29 13:51:37
[post_date_gmt] => 2022-11-29 12:51:37
[post_content] =>
De tots els monuments de la nostra sèrie "OCCITÀNIA. PATRIMONI DE LA HUMANITAT", sens dubte, és la Ciutat Vella de Carcassona del qual en trobareu més informació arreu. Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d'Europa, des de l'any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Inicialment, els carcassonesos vivien dins del seu recinte. La inseguretat imperant durant l'Edat Mitjana no possibilitava la vida fora extramurs. Amb la "pacificació" del territori després de la Croada contra els Càtars del segle XIII, l'allunyament progressiu del món musulmà i posteriorment de la frontera amb la Corona d'Aragó després del Tractat dels Pirineus (1659), la ciutadella perdé progressivament el seu caràcter defensiu. De mica en mica, durant els darrers segles medievals i després, els carcassonesos abandonaren el recinte i crearen la Ciutat Nova, que és on viu enguany la immensa majoria dels habitants.
La Ciutat Vella és situada al costat sud-est de Carcassona, a la vora del riu Aude (que dóna nom al departament) i algunes investigacions arqueològiques han trobat indicis de vida humana fins a remuntar-se a èpoques prehistòriques dins del pujol. Però la part més interessant, és sens dubte, la medieval. Si mentalment travessem la seva doble muralla i ens oblidem de totes les botigues que envaeixen el recinte per dins, ens podem imaginar com era la vida dins d'una ciutat medieval, amb carrers estrets i costeruts en algunes ocasions, que seguien el pendent que marcava el pujol sobre el qual s'havia construït.
El seu Castell Comtal i la Basílica de Sant Nasari són els dos edificis més importants. El poder polític i civil i el poder religiós, amb aquesta simbiosi tan típicament medieval. El Castell Comtal, un dels símbols de la nissaga dels Trencavèl, fou construït sota el mandat de Bernat Ató IV vers l'any 1130. Alguns indicis marquen l'existència d'un castell més antic i petit. En plena expansió dels Trencavèl, era necessari un altre que mostrés la seva importància dins de l'organigrama de la noblesa occitana. L'edifici és integrat per dues parts que configuren una L, i interiorment fou remodelat després de la conquesta reial produïda durant la primera fase de la Croada contra els Càtars.
La Basílica de Sant Nasari, construïda inicialment com a església romànica també en època Trencavèl, fou consagrada l'any 1096 pel Papa Urbà II, i posteriorment ha patit diverses remodelacions al llarg de la història, com podem observar de manera molt evident a les parets del costat dret de l'altar, i amb una presència important d'elements gòtics. Després de la conquesta catòlica durant la Croada, la basílica esdevingué metafòricament el símbol del triomf catòlic sobre l'"heretgia".
Però a mesura que la població començà el trasllat vers la Ciutat Nova, la basílica de Sant Nasari perdé importància, perquè els carcassonesos no volien caminar fins a dalt per a assistir als oficis religiosos. I a la Ciutat Nova, l'església (després catedral) de Sant Miquèu substituí Sant Nasari com a temple principal de la ciutat i seu del bisbat de Carcassona, oficialment des de l'any 1801, malgrat que Sant Nasari mantingué la categoria de basílica menor.
Dins de la basílica trobem la Pedra del Setge, una escultura en forma de mosaic, que representa el setge de la ciutat de Tolosa durant la Croada contra els Càtars.
Les muralles dobles que encerclen el conjunt foren construïdes en èpoques ben diferents. La interior és d'època gal·loromana i l'exterior, amb un perímetre de tres quilòmetres i del segle XIII, sota el regnat de Felip III. Aquestes muralles estan acompanyades per cinquanta-dues torres i quatre portes principals, cadascuna en un dels quatre punts cardinals, la de Narbona, la de l'Aude, la de Sant Nasari i la del Burg o Rodés.
De tots els monuments de la nostra sèrie “OCCITÀNIA. PATRIMONI DE LA HUMANITAT”, sens dubte, és la Ciutat Vella de Carcassona del qual en trobareu més informació arreu. Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d’Europa, des de l’any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Inicialment, els carcassonesos vivien dins del seu recinte. La inseguretat imperant durant l’Edat Mitjana no possibilitava la vida fora extramurs. Amb la “pacificació” del territori després de la Croada contra els Càtars del segle XIII, l’allunyament progressiu del món musulmà i posteriorment de la frontera amb la Corona d’Aragó després del Tractat dels Pirineus (1659), la ciutadella perdé progressivament el seu caràcter defensiu. De mica en mica, durant els darrers segles medievals i després, els carcassonesos abandonaren el recinte i crearen la Ciutat Nova, que és on viu enguany la immensa majoria dels habitants.
La Ciutat Vella és situada al costat sud-est de Carcassona, a la vora del riu Aude (que dóna nom al departament) i algunes investigacions arqueològiques han trobat indicis de vida humana fins a remuntar-se a èpoques prehistòriques dins del pujol. Però la part més interessant, és sens dubte, la medieval. Si mentalment travessem la seva doble muralla i ens oblidem de totes les botigues que envaeixen el recinte per dins, ens podem imaginar com era la vida dins d’una ciutat medieval, amb carrers estrets i costeruts en algunes ocasions, que seguien el pendent que marcava el pujol sobre el qual s’havia construït.
El seu Castell Comtal i la Basílica de Sant Nasari són els dos edificis més importants. El poder polític i civil i el poder religiós, amb aquesta simbiosi tan típicament medieval. El Castell Comtal, un dels símbols de la nissaga dels Trencavèl, fou construït sota el mandat de Bernat Ató IV vers l’any 1130. Alguns indicis marquen l’existència d’un castell més antic i petit. En plena expansió dels Trencavèl, era necessari un altre que mostrés la seva importància dins de l’organigrama de la noblesa occitana. L’edifici és integrat per dues parts que configuren una L, i interiorment fou remodelat després de la conquesta reial produïda durant la primera fase de la Croada contra els Càtars.
La Basílica de Sant Nasari, construïda inicialment com a església romànica també en època Trencavèl, fou consagrada l’any 1096 pel Papa Urbà II, i posteriorment ha patit diverses remodelacions al llarg de la història, com podem observar de manera molt evident a les parets del costat dret de l’altar, i amb una presència important d’elements gòtics. Després de la conquesta catòlica durant la Croada, la basílica esdevingué metafòricament el símbol del triomf catòlic sobre l'”heretgia”.
Però a mesura que la població començà el trasllat vers la Ciutat Nova, la basílica de Sant Nasari perdé importància, perquè els carcassonesos no volien caminar fins a dalt per a assistir als oficis religiosos. I a la Ciutat Nova, l’església (després catedral) de Sant Miquèu substituí Sant Nasari com a temple principal de la ciutat i seu del bisbat de Carcassona, oficialment des de l’any 1801, malgrat que Sant Nasari mantingué la categoria de basílica menor.
Dins de la basílica trobem la Pedra del Setge, una escultura en forma de mosaic, que representa el setge de la ciutat de Tolosa durant la Croada contra els Càtars.
Les muralles dobles que encerclen el conjunt foren construïdes en èpoques ben diferents. La interior és d’època gal·loromana i l’exterior, amb un perímetre de tres quilòmetres i del segle XIII, sota el regnat de Felip III. Aquestes muralles estan acompanyades per cinquanta-dues torres i quatre portes principals, cadascuna en un dels quatre punts cardinals, la de Narbona, la de l’Aude, la de Sant Nasari i la del Burg o Rodés.
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a “Accepto les galetes”, accepteu l'ús de TOTES les galetes. Tanmateix, podeu visitar “Configuració de les galetes” per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Durada
Descripció
sb
2 anys
Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
fr
3 mesos
Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.
Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Galeta
Durada
Descripció
bp-activity-oldestpage
sessió
Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
