Comptem amb la presència del traductor Antòni Nogués al Club de Lectura de Nadal

27 desembre 2023

El passat divendres 15 de desembre va tenir lloc la sisena sessió del Club de lectura en format alhora presencial i virtual, com fem habitualment. Vam tancar l’any amb una sessió força diferent de la resta, però interessantíssima, ja que vam poder comptar amb la participació d’Antòni Nogués, el traductor a l’aranès del llibre que havíem llegit, Es mil e ua net.

La sessió va començar amb una petita ressenya biogràfica del traductor:

Nasquèt a Torrent de Cinca (Òsca) lo 24 de setembre del 1943. Es doctor en medecina amb especialitat de Microbiologia clinica. Trebalhèt a l’Espital del Mar de Barcelona, a l’Espital de Bellvitge de Barcelona e a l’Espital Arnau de Vilanòva de Lhèida. Per tant, la siá vida professional es estada al monde de la medecina e sonque pauc abans de la retirada s’afeccionèt per l’aranés. E la siá afeccion es estada pregonda: a revirat mai de 7000 paginas.

A continuació, vam passar la paraula a l’Antoni Nogués que ens va explicar la seva motivació i el seu interès per l’aranès. També va indicar que els 60 libres que havia traduït provenien de la coneguda base de dades de llibres electrònics en domini públic anomenada Projecte Gutenberg.

Sobre la traducción d’Es mil e ua net  ens va explicar que l’havia feta  a partir de la versió castellana de Vicente Blasco Ibáñez, que era una versió que seguia la traducció de Martrus enlloc de la de Galland. Aquest debat sobre les versions de Les mil i una nits acostuma a ser apassionat, ja que el contingut del llibre és força diferent segons la versió de la que es parteix. Per exemple, la darrera versió catalana és de l’any 1995 i és feta a partir d’una altra versió, l’edició de Bubak, i al pròleg la defensa explicant que és una de les més conegudes als països àrabs.

Seguidament, els assistents al club li vàrem fer diverses preguntes sobre les traduccions i les seves dificultats així com sobre els seus hàbits de treball. Per exemple, sobre els problemes trobats per traduir, va assenyalar que l’obra de Quevedo es la que més entrebancs li va suposar per tots els jocs de paraula que empra el seu autor espanyol. També li vam preguntar si havia tingut problemes per afrontar les traduccions, sent com és una persona que havia rebut una formació científica, i es va mostrar sorprès per la pregunta, ja que considera que això no li havia comportat cap limitació. En Jaume  Figueras va recordar que molts traductors no tenen formació clarament literària, com per exemple Henri Auguste Cator, traductor al gascó de Evangelina, que era metge igualment. Va explicar-nos que el seu darrer projecte concernia la traducció de la Regenta de Clarín i que aviat apareixeria la seva darrera traducció, el Quixot.

Pel que fa als hàbits de treball, va manifestar que dedicava entre 3 i 4 hores al dia, preferentment al matí.

També vam preguntar si aquestes traduccions es llegien a les escoles i instituts de l’Aran. Antòni Nogués va traslladar la pregunta a Josep Lluís Sans, que va poder contestar en qualitat d’expresident de l’Institut d’Estudis Aranesi, i ens va dir que habitualment no es treballaven. També ens va explicar que un bon nombre d’aquestes obres, a més d’estar a la web http://www.institutestudisaranesi.cat/colleccion-antoni-nogues/ també estaven disponibles en format paper.

Vam aprofitar per felicitar el senyor Nogués tant per l’abast de la seva tasca com per la traducció en concret que havíem llegit, ja que es tracta d’un text que conserva el nervi de l’oralitat de l’original i que es llegeix fluidament i de grat. Els integrants de la sessió vam manifestar que havíem gaudit de la lectura. L’apunt divertit el va aportar en Jaume Figueras, que va destacar que a una de les històries aparegués una princesa que manifestés una urgència per defecar (literalment diu “Ò senhor, que voleria cagar”). En Jaume va dir que era el primer cop a la vida que veia una princesa que cagués, i això, tenint en compte els hàbits lectors del Jaume, és una infreqüència altíssima.

Al final de la sessió vam felicitar de nou l’Antoni Nogués per la seva tasca increïble de traducció de clàssics universals a l’aranès. El professor Jaume Figueras va aprofitar l’avinentesa per llegir un fragment d’un dels contes, pel plaer de proporcionar-los l’escolta d’aquesta versió aranesa que havíem llegit.

Va ser un privilegi que l’Antòni Nogués, el traductor més prolífic a l’aranès, responsable de la traducció de grans clàssics universals a l’aranès, ens expliqués tota mena de detalls sobre les seves traduccions i del seu procés de treball.

Finalment, vam comentar que la propera sessió del Club de Lectura serà divendres 2 de febrer. El llibre que llegirem serà La bèstia del Vacarés de Josep d’Arbaud, que es pot aconseguir en versió només occitana o bé en la versió del Jaume Figueras que és doble, catalana i occitana.

Esther Lucea i Dolors Català