Amb motiu del centenari del naixement d’en Joan Bodon (Crespinh, Avairon, 11 de desembre de 1920 - Arbatache, Algèria, 24 de febrer de 1975), els dies 9, 10 i 11 de desembre us hem ofert la publicació de les entrevistes fetes als traductors en català de l’obra de Joan Bodon i especialistes en aquest autor, dins la secció “Conversem amb…” del nostre web.
🔹 Us presentem a continuació un resum d'aquest cicle:
🔹 Divendres, 11 de desembre de 2020 a través del nostre Canal Youtube va tenir lloc l'estrena de la Conferència “Bodoniana”, a càrrec del professor i traductor Jaume Figueras i Trull.
▶️La podeu tornar a veure aquí:
https://youtu.be/lTShVMViIHg
[post_title] => Converses sobre Joan Bodon
[post_excerpt] => Entrevistes del cicle "Conversem sobre Joan Bodon" amb especialistes i traductors al català d'aquest autor i la conferència "Bodoniana" de Jaume Figueras i Trull.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => converses-sobre-joan-bodon
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-12-15 13:11:08
[post_modified_gmt] => 2020-12-15 12:11:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=14951
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 14932
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-12-15 12:12:00
[post_date_gmt] => 2020-12-15 11:12:00
[post_content] =>
Los libres de Joan Bodon en V.O. en çò de l'IEO Edicions (e assimilitat);
Se sap malaut d'un cancèr, a fugit son mond familièr, e arriba per azard a Clarmont d'Auvèrnha. Per de qué pas i passar sos darrièrs jorns ? Un dels grands romans de Joan Bodon.
"...Cercarai pas mai de luchar. Ça que la contra qual tustar ? Aver agut un enemic, lo conéisser de còs, de nom. Tot lo meu vam m'auriá servit. Una batèsta sens esper... Mas i a pas degun contra ieu. Contra qual aparar lo ben : l'eretatge que degun non vòl ? Un enemic val un amic. Cadun pren l'autre per qualqu'un. Mas totes me prenián per res. Per ieu solament lo mesprètz, encara mens que lo mesprètz : l'indiferéncia sens onor. [...] "
Impregnat de l'univèrs fantastic dels contes tradicionals, Joan Bodon a retocat aqueste imaginari a son escritura. Son recampats aquí los Contes del Drac, Contes del meu Ostal, Contes de Viaur, Lo pan de Froment (novèla).
« Òu, Dracon, qué me pòrtas de bon ?... — De carn fresca ! respondèt lo cavalièr, qu'èra lo Drac. — È ben ! i tornèt la femna. I a de plaça dins la barrica del canton... Lo Drac davalèt de caval, prenguèt lo sac, anèt a la botiga. Desfonsèt la barrica del canton. Dessarrèt lo laç corredor del sac. Tirèt pels pès l'enfant polit, lo butèt dins la barrica e prompte la tornèt fonsar, mas daissèt la bonda dobèrta. Tres còps per jorn, cada jorn, la Draquessa veniá : « Enfan-tonèl, polidonèl, para lo caisson, pel trauc del bondon... » Mas l'enfant polit voliá pas parar lo cais. La Draquessa, per l'amigadar, tornava dire : « Para lo caisson, fanton, que te pòrti quicòm de bon... »
Espinergue, petita principautat de qual la vida s'organiza a l'entorn del torisme, es lo rèireplan que nos prepausèt Joan Bodon dins son darrièr libre, Las domaisèlas, un conte fantastic, satiric e amar. La mòrt lo dalhèt sus una frasa començada lo 30 d'abril de 1975. Inacabat tanben, mas per rasons diferentas, L'òme que èri ieu es un roman sul tèma de la feminizacion. Escrich en 1960, foguèt abandonat per l'autor que daissèt un manuscrich incomplet de 42 paginas.
A quin airal, sus quina mofa, los caçaires d'un còp èra trobèron aquela filha blanca, còrfalida, tombada d'agani-ment ? Es dempuèi que se ditz lo riu de l'Avanida. Ni mai èra pas mòrta, la paura ela. Los caçaires li metèron una cogorda entre dents per la forçar de beure una esclaca d'aigardent. Amb de correjas liguèron quatre fusilhs en mòda de baiard e sieguèron la filha dessús, mièja reviscolada. La portèron de dos, per aquel vial... Los autres la tenián... Plan doçament. Un conte, tot aquò, un conte, se pensa Clamenç. Una regardèla. Sus la mofa, la filha blanca, avanida, que s'abandona... Un desvari... Ni mai la lèbre que se trapa pas viva al jaç...
Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon, editat pel primièr còp en 1953. Foguèt inspirat a Bodon per sa maire, Albanie Balssa, contaira de Roergue, per sa familha mairala, e pels contaires tradicionals del Viaur. Los contes del recuèlh an per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.
La grava sul camin es un roman que foguèt publicat pel primièr còp en 1956. Es inspirat de l'istòria personala de Joan Bodon que foguèt forçat de faire lo servici del trabalh obligatòri (STO) en Silesia de 1943 a 1945. L'Evangèli de Bertomieu es parierament inspirat d'aquela experiéncia. Es un roman inedit del temps de Joan Bodon que ne'n demòra sonque un manuscrich inacabat que se trobava pels papièrs de l'autor.
"Ai paur ! Darrièr la ròda de fèrre d'un vagon me soi aplatussat. Una bronzor se sarra sus l'autonbanh. Diriàtz las aigas d'una granda mar. Tot còp un flac, un sarrabastal. Las bastendas de la gara fumassejan, destrantalhadas. Ai paur. Los Alemands son partits dempuèi un brieu. Nos an daissat aquí, en plena gara, al mièg dels vagons escarmentrats. E sèm demorats aquí, totes estirats, sens gausar bolegar. Slava !... Slava !... Los Russes presonièrs cridan de l'autra part : « Slava !... » Me lèvi... Tot lo monde se lèva, galaupam amont cap al camin. [...]"
Luènh d'en cò sieu e d'annadas après, Catòia conta son enfáncia dins una de las darrièras familhas d'Enfarinats del Roèrgue, aquestes catolics qu'an refusat lo Concordat de 1801 e que vivián isolats al mitan dels autres, dins un estacament prigon a las praticas ancestralas.
" Òc, soi Catòia. Catòia l'Enfarinat. Jamais soi pas estat coma los autres. Jamai. Perque soi Catòia. E tanben perque soi Enfarinat. A Sant Genièis degun sap pas que soi Catòia. Degun sap pas que soi Enfarinat. Mas ieu o sabi. Ieu, Amanç, Baptista, Blasi Codomièr. Codomièr soi a Sant Genièis. Encara mai Amanç. E m'agrada d'èsser Amanç : sant Amanç, primièr avesque de Rodés. [...] "
Un conte fantastic e una allegoria de l'avenir de l'òme e de la lenga occitana.
"Tot èra previst e reglat. Ara me mancava solament un jovent per la joventa que s'aimèsson totes dos e que s'estaquèsson l'un a l'autre. Alara totes dos, los motlariái de metal, cadun sa monaca e se ligarián encara mai pel plaser d'amor. Aquel jovent lo trobarai e lo vòli de lenga d'Oc. Dins la Valèia d'Olt tornarà començar lo mond. E ieu passarai coma passa lo Dieu passadís."
Roman istòric de sus un roergat pendent la guèrra dels Camisards.
"Me demandi çò que soi. Degun me pren pas pus per un òme. Entre l'ase e la vaca me cal sarrar de palha, la nuèch, per me dormir. Las gents que me parlan, jamai las comprendrai coma cal. Si, pr'aquò, quand me comandan lo trabalh, e las insolentariás las compreni. Pas besonh de prison per ieu. Se sortissi per carrièira, los enfants pichons me persègon a còps de pèira. Tant que pòdon se sarran de ieu per m'escopir dessús. [...]"
Edicion integrala e bilingüa de l'òbra poëtica de Joan Bodon, ambé una traduccion francesa per l'escrivan e poèta Roland Pécout.
"Es sus la talvera qu'es la libertat La mòrt que t'espèra garda la vertat. Cal sègre l'orièira, lo cròs del valat, Grana la misèria quand florís lo blat. Es sus la talvera qu'es la libertat... [...]"
• Traduccions en francés:
Alem Surre Garcia, écrivain, poète, dramaturge, librettiste, essayiste et conférencier, nous propose une magnifique traduction en français de deux romans de Jean Boudou (Joan Bodon)
L'Ostal Joan Bodon, installat dins l'ostal natal de l'escrivan a Crespinh (Avairon), nos prepausa una biografia de l'autor enriquida ambé fòrça fotografias acompanhadas d'extraits en occitan e de traduccions francesas.
Pourquoi un oiseau ? Et pourquoi gris, ou bleu ? Pourquoi la marâtre s'appelle-t-elle la Caïnata ? Pourquoi Pietonèl dut-il s'y reprendre à deux fois avant d'épouser la belle Floreta ? Pourquoi... Entrer dans le monde des contes, comme dans ces Contes del meu ostal de l'écrivain rouergat Jean Boudou, c'est entrer dans un univers où tout fait sens : sous des apparences féériques, les personnages expriment ce que tout un chacun porte au-dedans de lui-même dans le repli de son psychisme. En outre, le recours aux symboles, oiseau, arbre, pierre, source, château, vigne... invite l'auditeur à lever les yeux vers les choses d'en-haut. Interpréter un conte, c'est aller à la rencontre de soi et au-delà, c'est une aventure d'où l'on sort transformé.
• Libres per la joventut (extraits o ambé d'autres autors):
La cauma granda de La Sala (Decazeville), de decembre de 1961 a febrièr de 1962. L'an I de l'engatjament politic occitanista e la primièra mobilizacion per viure al païs. Lo minaire Andrieu Pradèl, Mouly e Bodon i faguèron entendre lor votz. Tèxtes recampats per l'Ives Roqueta.
[post_title] => Libres de Joan Bodon
[post_excerpt] => Los libres de Joan Bodon en occitan en çò de l'IEO Edicions e las traduccions en francés, catalan e castelhan.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => libres-de-joan-bodon
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-12-15 12:33:20
[post_modified_gmt] => 2020-12-15 11:33:20
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=14932
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 14922
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-12-11 13:50:42
[post_date_gmt] => 2020-12-11 12:50:42
[post_content] =>
Amb motiu del centenari del naixement d’en Joan Bodon, presentem un petit cicle d’entrevistes amb personalitats relacionades amb l’obra d’aquest important escriptor occità contemporani. Jaume Figueras, que és llicenciat en Filologia Catalana, treballa com a professor de Llengua i Literatura Catalanes a l’Institut Baix Penedès del Vendrell i, de fa vint-i-cinc anys, col·labora en la divulgació a Catalunya de la literatura occitana com a traductor, docent i estudiós. Ha traduït al català els Contes dels Balssàs i La grava sul camin, de Joan Bodon, que Club dels Novel·listes compta publicar, a més dels dos primers lliuraments de Verd Paradís i La cèrca de Pendariès, de Max Roqueta, i La Bèstia dau Vacarés i La caraca, de Josèp d’Arbaud.
R.- L’obra d’en Joan Bodon és considerada com a bàsica en la literatura occitana contemporània. Quines són les característiques bàsiques de l’obra bodoniana?
J.F.- D’un costat, respon des del realisme al trasbals que la modernitat va suposar per al món rural, empès a uns canvis que van afectar-lo profundament, tot reduint ostensiblement l’ús social de la llengua que fins aleshores havia estat l’habitual: l’occità. Bodon, ja de bona hora, s’adona de fins a quin punt aquest procés en fa via, i no pot deixar de doldre’s per la fi de la societat que havia estat encara la del seu pare, per la desaparició del que fins aleshores havia estat l’occitanitat. I, sobretot, pateix per la inconsciència amb què els occitans s’ho prenen. D’aquí la sensació d’estar sol, i la necessitat d’aplegar-se amb d’altres per lluitar plegats.
Jaume Figueras i Trull.
De l’altre, però, Bodon és un d’aquells autors que paren també l’oïda a tot el que batega dins seu, al que el neguiteja, i és aclaparadorament sincer a l’hora d’exposar la soledat, la manca d’amor, el desassossec del jovent... I, cada vegada amb més franquesa, aborda una problemàtica sexual inquietant, que es dóna alhora que la seva reflexió sobre la identitat.
I després hi ha la consideració política del fet occità, de la necessitat d’alliberar-se de la subjecció a què França els té sotmesos, de considerar la possibilitat d’endegar un procés d’emancipació. D’aquí, l’interès per la història, pels moviments de profetisme popular, etc.
També és un autor d’una honestedat insubornable, a nivell personal, que fa que mai no s’estigui de dir el que ha dir, per desavinent que sigui: per als altres o per a ell mateix... I això, en un món on dominen les distàncies curtes, com és l’occità, demana un cert valor. Més que més en un autor com Bodon, que no volia alliçonar ningú però que no deixava res per verd...
Diguem també que l’obra de Bodon presenta un grau d’unitat i de cohesió interna que és molt remarcable – de fet, en els primers poemes que escriu, a disset i a divuit anys, ja hi ha in nuce el Bodon de sempre. I en algun dels contes de joventut, com “La filha de Viaur”, trobem elements temàtics que reprendrà a la fi de sa vida, a Las Domaisèlas. Però aquesta cohesió, aquesta coherència, es dona alhora que una profunda voluntat d’evolucionar, que fa que a cada novel·la Bodon sorprengui el lector.
R.- Un dels trets que més sobten és que, malgrat l’evident localització occitana de la majoria de les seves obres, copsem una clara i evident universalitat en la seva obra.
J.F.- És ben cert. I això perquè de fet no hi ha cap contradicció, entre l’arrelament i la universalitat. Bodon parteix sempre, a l’hora d’emprendre una novel·la o un recull, d’allò que té a tocar i d’allò que ell és, d’una manera gairebé física, corporal, però aquesta concreció és fins a un tal punt visceral i sincera -perquè respon a una necessitat- que això mateix li permet d’atènyer un nivell de significació més profund, que depassa el fet biogràfic, en la mesura que deixa de ser individual per ser ras i curt humà: propi de tots els éssers humans... Ell deia que no podia deixar d’escriure el que escrivia.
A més, té una manera de jugar amb el “jo” que és molt moderna, i fins lúdica, tot i que pot arribar a desconcertar el lector. Així, empelta experiències de la seva vida en la ficció, que d’aquesta manera assumeix el món real, per tot seguit deixar que la ficció s’enfili per d’altres camins, emprengui d’altres viaranys, que en el fons són d’altres possibilitats vitals... És una mica com allò que deia Pessoa: que el poeta és un fingidor que fa veure que està fingint, amb la qual cosa tot acaba essent en el fons veritat... I és aquest joc que el fa universal.
R.- En conèixer a Tolosa l’any 1952 a en Robèrt Lafont i altres membres de l’Institut d’Estudis Occitans, en Joan Bodon conegué una sensibilitat diferent al Felibrisme que havia impregnat la major part de la literatura occitana des del segle XIX. Com es reflecteix en la seva obra aquesta miscel·lània de corrents literaris occitans?
J.F.- De fet, Bodon resta sempre essencialment lliure. I si és veritat que va ser d’allò més sarcàstic amb el Felibritge institucional, que escarneix a La Santa Estela del Centenari i al Llibre dels Grans Jorns, per exemple, també ho és que tota sa vida va restar fidel a Lo Grelh Roergàs, que era com si diguéssim la seva família literària, i que sempre va sentir un gran apreci per Enric Molin. La crítica a l’occitanisme, però, és també evident en la condemna de totes les ideologies, ni que en principi sembli que està parlant dels enfarinats, només, o dels monjos de la Bonacomba... A La Quimèra, per exemple, hi ha moments en què sentint aquells monjos et fa l’efecte que estàs assistint als debats que hi havia al si de l’IEO o a les plataformes polítiques de l’època, com Lucha Occitana...
Joan Bodon amb Enric Molin.
Bodon sent un gran respecte per tots els qui intenten entendre Occitània i miren de fressar nous camins per sortir-se’n, des de l’anàlisi social i econòmica, com Robèrt Lafont i la gent del COEA, però mai no deixa de tocar de peus a terra. No s’enfila mai, mongetera amunt... Que critiqui uns i altres, però, no vol dir que no sostingui alhora la necessitat indefugible del compromís i de la brega. Ell mateix era un sindicalista convençut, tot i que no acabava de lligar amb els quadres i la manera de fer dels sindicats – no diguem ja dels partits...
R.- La seva estada a Breslau, durant la Segona Guerra Mundial, acomplint el Servei Laboral Obligatori imposat pels nazis als joves francesos, fou una experiència molt traumàtica, que impregnà també la seva creació. En quina mesura i manera? (Per exemple, la novel·la “La Grava sul Camin” de l’any 1956 és un bon exemple).
J.F.- De Silèsia, Bodon en va tornar profundament macat pel que hi va veure: l’horror dels camps, rere les filferrades, que apareix a l’Evangèli de Bertomieu; el patiment de la població civil, sota les bombes; les vides esguerrades, que ja no es podran tornar a redreçar; el que avui en diem la neteja ètnica... I tot plegat el va fer adonar que totes les víctimes tenen la mateixa dignitat humana, siguin del bàndol que siguin. D’aquí que, a les seves novel·les, hi trobem tant la “panienka” polonesa, prostituïda als Lager, com la “fraülein” alemanya, tocada dels pulmons, que no se’n sortirà... I això -que algú gosés a veure els alemanys com a persones, l’endemà mateix de la Libération, com qui diu, o els russos, i que no estigués disposat a acceptar cap prejudici – per força havia de desvetllar prevencions. Fet que explica la por que tenia que ningú no els entendria, els seus llibres, com no es cansa de dir i repetir a l’Enric Molin.
Amb motiu del centenari del naixement d’en Joan Bodon, presentem un petit cicle d’entrevistes amb personalitats relacionades amb l’obra d’aquest gran escriptor occità contemporani. En Joan-Lluís Lluís és un reconegut escriptor, traductor i cronista nord-català que ha traduït “Lo libre dels grands jorns” al català.
R.- En aquesta novel·la de l’any 1964, el protagonista viatja a Clarmont d’Auvèrnia després d’assabentar-se que pateix una malaltia terminal, per viure allà el seu final. Potser una metàfora de l’estat de la llengua occitana? O de la nostra societat actual?
Joan-Lluís Lluís.
J-L.L.- Tota la novel·la està plena de metàfores sobre l'estat de la llengua occitana, però també d'afirmacions directes. I sí que és evident que el càncer terminal del protagonista reflexa la situació de la llengua. Però en realitat tot, en aquesta novel·la, s'aboca al final: la vida del narrador, la llengua occitana, la memòria de la gent, l'esperança d'un món millor a través del marxisme o de la ciència, fins i tot l'amor. Per això l'editora catalana de la novel·la va proposar un canvi en el títol i per això doncs es diu Llibre dels finals.
R.- La preocupació d’en Bodon pel present i el futur de l’occità fou una constant vital i literària. Com plasmava aquesta situació patida de menyspreu i persecucions envers la llengua per part de les estructures estatals franceses?
J-L.L.- Bé, no soc un estudiós de Bodon, soc només un traductor, i per traduir una novel·la no cal saber-ho tot de l'autor. Sí que he mirat el seu recorregut i el que més em va sorprendre és que fos mestre d'escola. Com a mestre d'escola havia d'imposar la llengua francesa al seus alumnes, com tots els mestres de França. O sigui que havia de prohibir l'ús de l'occità. Ho va fer? No ho sé, però reconec que és una qüestió que trobo angoixant, perquè el seu amor per l'occità és evidentíssim. Llavors com ho feia? Com aconseguia fer conviure amor i deure professional? Crec sincerament que el fet que se n'anés a viure a Algèria indica que volia fugir d’aquest estat esquizofrènic. A Algèria era lluny de l'occità, però també era lluny del deure de fer-lo desaparèixer.
R.- Una curiositat és que, malgrat l’ambient de desesperança respecte l’esdevenidor de la llengua, en Bodon valoritza molt la literatura trobadoresca medieval occitana en aquesta novel·la. Per què aquest impressió que no gaudeix la literatura occitana més contemporània començant pel Felibrisme o pel segle XX?
J-L.L.- Em sembla que la literatura trobadoresca en occità, per l'enorme prestigi internacional que va tenir -encara que internacional sigui, en aquest context, un neologisme-, és una referència constant dels autors occitans a partir del segle XIX. És la font de bellesa i d'estil on poden beure, però sobretot deu ser una gran font de legitimitat. "Si ho van fer, nosaltres també podem fer-ho", crec que diuen. El problema és que ja gairebé ningú, ni entre la gent més culta de França, no dona importància al fet que els trobadors creessin en occità, que trobadors d'altres països aprenguessin l'occità per escriure com ells. I sobretot, els francesos cultes consideren que escriure en una llengua que no sigui el francès no té cap importància. Són gent culta que amaga incultura i que no reconeixerà mai aquesta part seva d'incultura. A mi em fa fàstic, la veritat.
"El llibre dels finals" (Foto. Club Editor)
R.- En Bodon també patia una certa sensació d’inferioritat davant d’altres escriptors occitans del moment per la seva situació com a professor d’escola en un ambient allunyat com els pobles on visqué?
J-L.L- Crec que sí. Joan Bodon devia ser una persona molt modesta, es nota escoltant-lo o fins i tot en fotos, amb la seva bata de mestre de primària que sempre va treballar en poblets petits de zones rurals. En canvi, si mirem els altres escriptors importants de més o menys la seva generació: Robèrt Lafont era universitari, Max Roqueta era metge, Bernat Manciet era diplomàtic i cap d'empresa... Li puc veure prou fàcilment un cert complex d'inferioritat, mentre que en realitat tenia més mèrit que els altres d'haver accedit a la literatura.
Vos convidam a participar a una session del Club de Lectura en occitan dobèrt a totes, e ont podrètz parlar sus la vòstra lectura del libre “Contes del Drac” de Joan Bodon: lo vòstre vejaire, legir d’estraches, …
📆 10 de desembre de 2020.
🕡 18h00
💻 en linha, session per Jitsi Meet
🎓 Professor/coordinador: Federico Merino
🎫Activitat de participacion dobèrta / a gratis.
🗣 Session en occitan / totes los nivèls d’occitan seran planvenguts
📝 Cal vos inscriure a l’avança e vos mandaram lo ligam de la session en linha.
Inscripcions: caoc@caoc.cat
Vaquí podètz telecargar en dobèrt lo libre Contes del Drac (Cièl d’Òc).
[post_title] => Club de Lectura Joan Bodon "Contes del Drac" - en linha
[post_excerpt] => Vos convidam a participar a una session del Club de Lectura en occitan dobèrt a totes, lo dijòus 10 de desembre (18oras).
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => club-de-lectura-joan-bodon-contes-del-drac-en-linha
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-12-10 13:27:43
[post_modified_gmt] => 2020-12-10 12:27:43
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=14837
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 14677
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-10-14 14:16:05
[post_date_gmt] => 2020-10-14 12:16:05
[post_content] =>
Enguany, amb motiu dels cent anys de la naixença de Joan Bodon (1920-1975), us convidem a endinsar-vos en la vida i l’obra literària de qui ha estat considerat un dels narradors més punyents de l’occitanitat.
Un autor d’estil vigorós i proper –i, doncs, popular– que, amb una llengua d’una gran efectivitat, ha formulat com pocs el sentiment de despossessió que acompanya el procés d’aculturació patit per les poblacions occitanes, alhora que els paranys dels diversos intents que s’han fet per redreçar aquesta identitat: del Felibritge a l’occitanisme. Una lluita en què va militar esperançadament, tot servant alhora la necessària llibertat i una gran franquesa a l’hora de considerar-ne les mancances.
Us convidem, doncs, a conèixer l’autor de La grava sul camin (1956), La Santa Estèla del Centenari (1960), Lo Libre dels Grands Jorns (1964), Lo Libre de Catòia (1966) i La Quimèra (1974), alhora que dels reculls de Contes del meu ostal (1951), Contes de Viaur, Contes dels Balssàs (1953) i Contes del Drac (1975). I a llegir-ne una tria prou representativa, juntament amb una mostra dels seus poemes.
Un autor, a més, d’una gran modernitat, en què el joc amb el propi «jo» li permet d’anar i venir entre l’experiència i els miralls deformants de la fantasia, la inversió i el fantàstic.
El curs seguirà l’evolució en el temps de l’obra de Bodon i comptarà amb cronologies, dossiers i audicions, a més de la projecció d’un Power Point i d’altres materials audiovisuals sobre la seva vida.
📆4 de novembre / 11 de novembre / 18 de novembre / 25 de novembre / 2 de desembre de 2020.
🕡de 18h30 a 20h30
💻en línia, sessions per videoconferència i suport d'una aula virtual amb el material del curs
[post_title] => Nou curs en línia! Joan Bodon i el seu temps
[post_excerpt] => El curs seguirà l’evolució en el temps de l’obra de Bodon, qui ha estat considerat un dels narradors més punyents de l’occitanitat.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => nou-curs-en-linia-joan-bodon-i-el-seu-temps
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-10-21 12:45:44
[post_modified_gmt] => 2020-10-21 10:45:44
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=14677
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 6
[current_post] => -1
[before_loop] => 1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 14951
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-12-15 13:02:59
[post_date_gmt] => 2020-12-15 12:02:59
[post_content] =>
Amb motiu del centenari del naixement d’en Joan Bodon (Crespinh, Avairon, 11 de desembre de 1920 - Arbatache, Algèria, 24 de febrer de 1975), els dies 9, 10 i 11 de desembre us hem ofert la publicació de les entrevistes fetes als traductors en català de l’obra de Joan Bodon i especialistes en aquest autor, dins la secció “Conversem amb…” del nostre web.
🔹 Us presentem a continuació un resum d'aquest cicle:
🔹 Divendres, 11 de desembre de 2020 a través del nostre Canal Youtube va tenir lloc l'estrena de la Conferència “Bodoniana”, a càrrec del professor i traductor Jaume Figueras i Trull.
Entrevistes del cicle "Conversem sobre Joan Bodon" amb especialistes i traductors al català d'aquest autor i la conferència "Bodoniana" de Jaume Figueras i Trull.
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a “Accepto les galetes”, accepteu l'ús de TOTES les galetes. Tanmateix, podeu visitar “Configuració de les galetes” per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Durada
Descripció
sb
2 anys
Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
fr
3 mesos
Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.
Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Galeta
Durada
Descripció
bp-activity-oldestpage
sessió
Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
“Contes”, Joan Bodon. IEO edicions – IDECO, 2017.
