Després dels darrers tallers dedicats a Joan Bodon i Robèrt Lafont, vet aquí una nova proposta per endinsar-nos en la rica tradició literària occitana contemporània, de la mà d’un altre dels seus grans clàssics: Max Roqueta (Argelièrs, 1908 – Montpelhièr, 2005).
Un autor que, tot al llarg d’una cicle creatiu ininterromput de més de vuitanta anys, va abordar tots els gèneres, de la poesia a la narrativa breu, del teatre a la novel·la, de la traducció a l’assaig... I que ens ha deixat joiells com els reculls poètics Los sòmnis dau matin (1937), Los sòmnis de la nuoch (1942), La pietat dau matin (1963), Lo maucòr de l’unicòrn (1988) i D’aicí mil ans de lutz (1995), a més de diversos aplecs de proses poètiques, al costat de l’imposant cicle narratiu dels set lliurament de Verd Paradís, confegits al llarg de set dècades, i novel·les del gruix i l’ambició de Los dona-d’èr (1992), La cèrca de Pendariès (1996), Tota la sabla de la mar (1997) o Mièja-gauta (2010). Mentre que, per tal de ser representades al carrer, ens deixà les escenes bigarrades i vessant de vida de Lo mètge de Cucunhan (1942), La pastorala das volurs (1957), Lo miralhet (1981), Lo glossari (1984), Lo patèr als ases (1985) i la tragèdia Medelha (1989), a més de nombrosos inèdits com ara La podra d’embòrnia, La ròsa bengalina, Canta Loba, Lo jòc de la cabra, etc.
A part, hem de comptar amb assajos com Lo libre de Sara (2008), les memòries Ils sont les bergers des étoiles (2001), la promoció del tambornet com a esport nacional occità, la divulgació radiofònica del patrimoni contístic i traduccions diverses d’Omar Khayam, el Dant, Federico García Lorca, Virgili, etc.
I, tot això, alhora que l’autor es lliurava amb generosa tenacitat a la causa de l’occitanisme, que va dur-lo dels rengles de Lo Novèl Lengadòc i de la SEO, pels anys 30, a assumir diverses responsabilitats a l’IEO o al Pen Club – Lenga d’Òc, tot col·laborant decisivament amb els catalans en plataformes com la revista Vida Nova.
Quant al curs, tindrà una durada de quatre sessions de dues hores cadascuna, en què comptarem cada dia amb una introducció en Power Point al període abordat i amb un complet dossier de textos, cronologies i enregistraments.
📆 7 d'abril, 14 d'abril, 21 d'abril i 28 d'abril del 2021.
🕡de 18h30 a 20h30
💻en línia, sessions per videoconferència i suport d'una aula virtual amb el material del curs
🎓Professor: Jaume Figueras i Trull
🎫 45 € (socis 35 €)
📝 INSCRIPCIONS: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
[post_title] => Nou Curs en línia! Max Roqueta i el secret de l'herba
[post_excerpt] => Vet aquí una nova proposta per endinsar-nos en la rica tradició literària occitana contemporània, de la mà d’un altre dels seus grans clàssics: Max Roqueta.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => nou-curs-max-roqueta-i-el-secret-de-lherba
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-03-25 14:43:10
[post_modified_gmt] => 2021-03-25 13:43:10
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=15190
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 14951
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-12-15 13:02:59
[post_date_gmt] => 2020-12-15 12:02:59
[post_content] =>
Amb motiu del centenari del naixement d’en Joan Bodon (Crespinh, Avairon, 11 de desembre de 1920 - Arbatache, Algèria, 24 de febrer de 1975), els dies 9, 10 i 11 de desembre us hem ofert la publicació de les entrevistes fetes als traductors en català de l’obra de Joan Bodon i especialistes en aquest autor, dins la secció “Conversem amb…” del nostre web.
🔹 Us presentem a continuació un resum d'aquest cicle:
🔹 Divendres, 11 de desembre de 2020 a través del nostre Canal Youtube va tenir lloc l'estrena de la Conferència “Bodoniana”, a càrrec del professor i traductor Jaume Figueras i Trull.
▶️La podeu tornar a veure aquí:
https://youtu.be/lTShVMViIHg
[post_title] => Converses sobre Joan Bodon
[post_excerpt] => Entrevistes del cicle "Conversem sobre Joan Bodon" amb especialistes i traductors al català d'aquest autor i la conferència "Bodoniana" de Jaume Figueras i Trull.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => converses-sobre-joan-bodon
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-12-15 13:11:08
[post_modified_gmt] => 2020-12-15 12:11:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=14951
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 14922
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-12-11 13:50:42
[post_date_gmt] => 2020-12-11 12:50:42
[post_content] =>
Amb motiu del centenari del naixement d’en Joan Bodon, presentem un petit cicle d’entrevistes amb personalitats relacionades amb l’obra d’aquest important escriptor occità contemporani. Jaume Figueras, que és llicenciat en Filologia Catalana, treballa com a professor de Llengua i Literatura Catalanes a l’Institut Baix Penedès del Vendrell i, de fa vint-i-cinc anys, col·labora en la divulgació a Catalunya de la literatura occitana com a traductor, docent i estudiós. Ha traduït al català els Contes dels Balssàs i La grava sul camin, de Joan Bodon, que Club dels Novel·listes compta publicar, a més dels dos primers lliuraments de Verd Paradís i La cèrca de Pendariès, de Max Roqueta, i La Bèstia dau Vacarés i La caraca, de Josèp d’Arbaud.
R.- L’obra d’en Joan Bodon és considerada com a bàsica en la literatura occitana contemporània. Quines són les característiques bàsiques de l’obra bodoniana?
J.F.- D’un costat, respon des del realisme al trasbals que la modernitat va suposar per al món rural, empès a uns canvis que van afectar-lo profundament, tot reduint ostensiblement l’ús social de la llengua que fins aleshores havia estat l’habitual: l’occità. Bodon, ja de bona hora, s’adona de fins a quin punt aquest procés en fa via, i no pot deixar de doldre’s per la fi de la societat que havia estat encara la del seu pare, per la desaparició del que fins aleshores havia estat l’occitanitat. I, sobretot, pateix per la inconsciència amb què els occitans s’ho prenen. D’aquí la sensació d’estar sol, i la necessitat d’aplegar-se amb d’altres per lluitar plegats.
Jaume Figueras i Trull.
De l’altre, però, Bodon és un d’aquells autors que paren també l’oïda a tot el que batega dins seu, al que el neguiteja, i és aclaparadorament sincer a l’hora d’exposar la soledat, la manca d’amor, el desassossec del jovent... I, cada vegada amb més franquesa, aborda una problemàtica sexual inquietant, que es dóna alhora que la seva reflexió sobre la identitat.
I després hi ha la consideració política del fet occità, de la necessitat d’alliberar-se de la subjecció a què França els té sotmesos, de considerar la possibilitat d’endegar un procés d’emancipació. D’aquí, l’interès per la història, pels moviments de profetisme popular, etc.
També és un autor d’una honestedat insubornable, a nivell personal, que fa que mai no s’estigui de dir el que ha dir, per desavinent que sigui: per als altres o per a ell mateix... I això, en un món on dominen les distàncies curtes, com és l’occità, demana un cert valor. Més que més en un autor com Bodon, que no volia alliçonar ningú però que no deixava res per verd...
Diguem també que l’obra de Bodon presenta un grau d’unitat i de cohesió interna que és molt remarcable – de fet, en els primers poemes que escriu, a disset i a divuit anys, ja hi ha in nuce el Bodon de sempre. I en algun dels contes de joventut, com “La filha de Viaur”, trobem elements temàtics que reprendrà a la fi de sa vida, a Las Domaisèlas. Però aquesta cohesió, aquesta coherència, es dona alhora que una profunda voluntat d’evolucionar, que fa que a cada novel·la Bodon sorprengui el lector.
R.- Un dels trets que més sobten és que, malgrat l’evident localització occitana de la majoria de les seves obres, copsem una clara i evident universalitat en la seva obra.
J.F.- És ben cert. I això perquè de fet no hi ha cap contradicció, entre l’arrelament i la universalitat. Bodon parteix sempre, a l’hora d’emprendre una novel·la o un recull, d’allò que té a tocar i d’allò que ell és, d’una manera gairebé física, corporal, però aquesta concreció és fins a un tal punt visceral i sincera -perquè respon a una necessitat- que això mateix li permet d’atènyer un nivell de significació més profund, que depassa el fet biogràfic, en la mesura que deixa de ser individual per ser ras i curt humà: propi de tots els éssers humans... Ell deia que no podia deixar d’escriure el que escrivia.
A més, té una manera de jugar amb el “jo” que és molt moderna, i fins lúdica, tot i que pot arribar a desconcertar el lector. Així, empelta experiències de la seva vida en la ficció, que d’aquesta manera assumeix el món real, per tot seguit deixar que la ficció s’enfili per d’altres camins, emprengui d’altres viaranys, que en el fons són d’altres possibilitats vitals... És una mica com allò que deia Pessoa: que el poeta és un fingidor que fa veure que està fingint, amb la qual cosa tot acaba essent en el fons veritat... I és aquest joc que el fa universal.
R.- En conèixer a Tolosa l’any 1952 a en Robèrt Lafont i altres membres de l’Institut d’Estudis Occitans, en Joan Bodon conegué una sensibilitat diferent al Felibrisme que havia impregnat la major part de la literatura occitana des del segle XIX. Com es reflecteix en la seva obra aquesta miscel·lània de corrents literaris occitans?
J.F.- De fet, Bodon resta sempre essencialment lliure. I si és veritat que va ser d’allò més sarcàstic amb el Felibritge institucional, que escarneix a La Santa Estela del Centenari i al Llibre dels Grans Jorns, per exemple, també ho és que tota sa vida va restar fidel a Lo Grelh Roergàs, que era com si diguéssim la seva família literària, i que sempre va sentir un gran apreci per Enric Molin. La crítica a l’occitanisme, però, és també evident en la condemna de totes les ideologies, ni que en principi sembli que està parlant dels enfarinats, només, o dels monjos de la Bonacomba... A La Quimèra, per exemple, hi ha moments en què sentint aquells monjos et fa l’efecte que estàs assistint als debats que hi havia al si de l’IEO o a les plataformes polítiques de l’època, com Lucha Occitana...
Joan Bodon amb Enric Molin.
Bodon sent un gran respecte per tots els qui intenten entendre Occitània i miren de fressar nous camins per sortir-se’n, des de l’anàlisi social i econòmica, com Robèrt Lafont i la gent del COEA, però mai no deixa de tocar de peus a terra. No s’enfila mai, mongetera amunt... Que critiqui uns i altres, però, no vol dir que no sostingui alhora la necessitat indefugible del compromís i de la brega. Ell mateix era un sindicalista convençut, tot i que no acabava de lligar amb els quadres i la manera de fer dels sindicats – no diguem ja dels partits...
R.- La seva estada a Breslau, durant la Segona Guerra Mundial, acomplint el Servei Laboral Obligatori imposat pels nazis als joves francesos, fou una experiència molt traumàtica, que impregnà també la seva creació. En quina mesura i manera? (Per exemple, la novel·la “La Grava sul Camin” de l’any 1956 és un bon exemple).
J.F.- De Silèsia, Bodon en va tornar profundament macat pel que hi va veure: l’horror dels camps, rere les filferrades, que apareix a l’Evangèli de Bertomieu; el patiment de la població civil, sota les bombes; les vides esguerrades, que ja no es podran tornar a redreçar; el que avui en diem la neteja ètnica... I tot plegat el va fer adonar que totes les víctimes tenen la mateixa dignitat humana, siguin del bàndol que siguin. D’aquí que, a les seves novel·les, hi trobem tant la “panienka” polonesa, prostituïda als Lager, com la “fraülein” alemanya, tocada dels pulmons, que no se’n sortirà... I això -que algú gosés a veure els alemanys com a persones, l’endemà mateix de la Libération, com qui diu, o els russos, i que no estigués disposat a acceptar cap prejudici – per força havia de desvetllar prevencions. Fet que explica la por que tenia que ningú no els entendria, els seus llibres, com no es cansa de dir i repetir a l’Enric Molin.
Enguany, amb motiu dels cent anys de la naixença de Joan Bodon (1920-1975), us convidem a endinsar-vos en la vida i l’obra literària de qui ha estat considerat un dels narradors més punyents de l’occitanitat.
Un autor d’estil vigorós i proper –i, doncs, popular– que, amb una llengua d’una gran efectivitat, ha formulat com pocs el sentiment de despossessió que acompanya el procés d’aculturació patit per les poblacions occitanes, alhora que els paranys dels diversos intents que s’han fet per redreçar aquesta identitat: del Felibritge a l’occitanisme. Una lluita en què va militar esperançadament, tot servant alhora la necessària llibertat i una gran franquesa a l’hora de considerar-ne les mancances.
Us convidem, doncs, a conèixer l’autor de La grava sul camin (1956), La Santa Estèla del Centenari (1960), Lo Libre dels Grands Jorns (1964), Lo Libre de Catòia (1966) i La Quimèra (1974), alhora que dels reculls de Contes del meu ostal (1951), Contes de Viaur, Contes dels Balssàs (1953) i Contes del Drac (1975). I a llegir-ne una tria prou representativa, juntament amb una mostra dels seus poemes.
Un autor, a més, d’una gran modernitat, en què el joc amb el propi «jo» li permet d’anar i venir entre l’experiència i els miralls deformants de la fantasia, la inversió i el fantàstic.
El curs seguirà l’evolució en el temps de l’obra de Bodon i comptarà amb cronologies, dossiers i audicions, a més de la projecció d’un Power Point i d’altres materials audiovisuals sobre la seva vida.
📆4 de novembre / 11 de novembre / 18 de novembre / 25 de novembre / 2 de desembre de 2020.
🕡de 18h30 a 20h30
💻en línia, sessions per videoconferència i suport d'una aula virtual amb el material del curs
[post_title] => Nou curs en línia! Joan Bodon i el seu temps
[post_excerpt] => El curs seguirà l’evolució en el temps de l’obra de Bodon, qui ha estat considerat un dels narradors més punyents de l’occitanitat.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => nou-curs-en-linia-joan-bodon-i-el-seu-temps
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-10-21 12:45:44
[post_modified_gmt] => 2020-10-21 10:45:44
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=14677
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 14383
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-06-23 10:28:07
[post_date_gmt] => 2020-06-23 08:28:07
[post_content] =>
Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d'òc : Teatre.
Un ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond e desvela l'importància màger de l'escritura teatrala de Max Roqueta e sa diversitat.
Edicions Letras d'Òc.
Doas pèças plan de mal trobar ara :
La Pastorala dels volurs, pastorala umanista, e La Podra d'embòrnia, jòcs de l'amor e de la vida dins la Republica de Venècia,
e tres autras pèças demoradas ineditas :
Canta-Loba, dialògue de reis e de trobadors dins un oratorio qu'espèra encara lo creator de sa musica, La Ròsa bengalina, fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor, e fin-finala, La Gruma e la Sau, reflexion suls camins de l'existéncia.
L'edicion de cinc pèças de teatre de Max Roqueta permetrà als amators de literatura occitana de legir una part essenciala de son òbra.
De la pastorala umanista (La Pastorala dels volurs) als jòcs de l'amor e de la vida dins la Republica de Venècia (La Podra d'embòrnia), dels cants de reis e de trobadors dins un oratorio qu'espèra encara lo creator de sa musica (Canta-Loba) a una fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor (La Ròsa bengalina), fins a una reflexion suls camins de l'existéncia (La Gruma e la Sau), descobrissèm tota la diversitat de son teatre.
Aqueste ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond, desvela l'importància màger de l'escritura teatrala de Max Roqueta.
[post_title] => Lo teatre de Max Roqueta
[post_excerpt] => Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d'òc : Teatre.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lo-teatre-de-max-roqueta
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-23 10:32:01
[post_modified_gmt] => 2020-06-23 08:32:01
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=14383
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 14009
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-04-27 14:41:26
[post_date_gmt] => 2020-04-27 12:41:26
[post_content] =>
No és l’objectiu d’aquest article escriure una
extensa biografia d’en Joan Bodon. Amb motiu del centenari del seu naixement
aquest any, el CAOC organitzarà actes (tan aviat sigui possible) per a
rememorar la vida i obra d’aquest gran escriptor, on podreu aprofundir
abastament en la seva figura amb l’ajut de grans estudiosos.
"Lo libre dels grands jorns" de Joan Bodon.
En Joan Bodon és un dels principals escriptors de la
literatura occitana contemporània. Nasqué l’any
1920 a Crespinh (on hi ha a la seva casa nadiua un museu dedicat a la seva vida
i obra), a prop de Rodés, i als dotze anys, i precisament quan encara
estudiava, conegué l’obra de l’escriptor i abat Justin Besson (1845-1918),
sobretot el seu poema èpic “D’al brèç a la tomba” (1892) i començà la seva
passió per la literatura i per la llengua occitana.
A l’Escòla Normala a Rodés, on estudiava per a
professor, conegué l’any 1938 l’escriptor Enric Molin, amb qui mantingué una
amistat i una relació epistolar durant més de trenta anys, i qui veient les
bones aptituds literàries d’en Joan Bodon, l’animà a escriure. En aquella època
començà a publicar alguns poemes en la premsa local.
Si bé acabà els seus estudis l’any 1940, la situació
política del moment trasbalsà els seus plans. Com molts altres joves es veié
obligat a marxar a Alemanya per a realitzar el Servei de Treball Obligatori,
una mena de prestació laboral obligatòria a les fàbriques alemanyes, que els
nazis imposaren als joves de França durant l’ocupació i que fou acceptada pel
règim col·laboracionista de Vichy. Els nazis l’enviaren a Breslau, a Polónia.
Les males condicions de vida i els horrors de la guerra marcaren el caràcter
d’en Joan Bodon, fins que fou alliberat per l’Exèrcit Roig de la Unió Soviètica.
Acabada la guerra, recuperà el seu ofici de professor, però fou destinat a exercir de mestre rural de manera provisional i itinerant. A Durenca, també a prop de Rodés, l’any 1946 conegué la seva muller, Camilha Vida, també professora, amb qui tingué sis fills. Simpatitzà amb els sectors comunistes, col·laborant amb la publicació “La Voix du Peuple” amb articles en occità. Finalment aconseguí una plaça estable a Mauron de Malavila, a prop de Vilafranca de Roergue.
[post_title] => Capítol 8. "Joan Bodon. Una literatura arrelada a la terra"
[post_excerpt] => Un dels millors autors contemporanis en llengua occitana, de qui es commemora enguany el centenari de la seva mort.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-8-joan-bodon-una-literatura-arrelada-a-la-terra
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-04-30 20:13:35
[post_modified_gmt] => 2020-04-30 18:13:35
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.bugalu.net/?p=14009
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 6
[current_post] => -1
[before_loop] => 1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 15190
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-03-25 13:43:00
[post_date_gmt] => 2021-03-25 12:43:00
[post_content] =>
Després dels darrers tallers dedicats a Joan Bodon i Robèrt Lafont, vet aquí una nova proposta per endinsar-nos en la rica tradició literària occitana contemporània, de la mà d’un altre dels seus grans clàssics: Max Roqueta (Argelièrs, 1908 – Montpelhièr, 2005).
Un autor que, tot al llarg d’una cicle creatiu ininterromput de més de vuitanta anys, va abordar tots els gèneres, de la poesia a la narrativa breu, del teatre a la novel·la, de la traducció a l’assaig... I que ens ha deixat joiells com els reculls poètics Los sòmnis dau matin (1937), Los sòmnis de la nuoch (1942), La pietat dau matin (1963), Lo maucòr de l’unicòrn (1988) i D’aicí mil ans de lutz (1995), a més de diversos aplecs de proses poètiques, al costat de l’imposant cicle narratiu dels set lliurament de Verd Paradís, confegits al llarg de set dècades, i novel·les del gruix i l’ambició de Los dona-d’èr (1992), La cèrca de Pendariès (1996), Tota la sabla de la mar (1997) o Mièja-gauta (2010). Mentre que, per tal de ser representades al carrer, ens deixà les escenes bigarrades i vessant de vida de Lo mètge de Cucunhan (1942), La pastorala das volurs (1957), Lo miralhet (1981), Lo glossari (1984), Lo patèr als ases (1985) i la tragèdia Medelha (1989), a més de nombrosos inèdits com ara La podra d’embòrnia, La ròsa bengalina, Canta Loba, Lo jòc de la cabra, etc.
A part, hem de comptar amb assajos com Lo libre de Sara (2008), les memòries Ils sont les bergers des étoiles (2001), la promoció del tambornet com a esport nacional occità, la divulgació radiofònica del patrimoni contístic i traduccions diverses d’Omar Khayam, el Dant, Federico García Lorca, Virgili, etc.
I, tot això, alhora que l’autor es lliurava amb generosa tenacitat a la causa de l’occitanisme, que va dur-lo dels rengles de Lo Novèl Lengadòc i de la SEO, pels anys 30, a assumir diverses responsabilitats a l’IEO o al Pen Club – Lenga d’Òc, tot col·laborant decisivament amb els catalans en plataformes com la revista Vida Nova.
Quant al curs, tindrà una durada de quatre sessions de dues hores cadascuna, en què comptarem cada dia amb una introducció en Power Point al període abordat i amb un complet dossier de textos, cronologies i enregistraments.
📆 7 d'abril, 14 d'abril, 21 d'abril i 28 d'abril del 2021.
🕡de 18h30 a 20h30
💻en línia, sessions per videoconferència i suport d'una aula virtual amb el material del curs
🎓Professor: Jaume Figueras i Trull
🎫 45 € (socis 35 €)
📝 INSCRIPCIONS: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
Vet aquí una nova proposta per endinsar-nos en la rica tradició literària occitana contemporània, de la mà d’un altre dels seus grans clàssics: Max Roqueta.
Entrevistes del cicle "Conversem sobre Joan Bodon" amb especialistes i traductors al català d'aquest autor i la conferència "Bodoniana" de Jaume Figueras i Trull.
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a “Accepto les galetes”, accepteu l'ús de TOTES les galetes. Tanmateix, podeu visitar “Configuració de les galetes” per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Durada
Descripció
sb
2 anys
Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
fr
3 mesos
Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.
Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Galeta
Durada
Descripció
bp-activity-oldestpage
sessió
Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
